Back غاسبارد-غوستاف كوريوليس Arabic جاسبارد جوستاف كوريوليس ARZ قوستاو کوریولیس AZB Гаспар-Гюстаў дэ Карыяліс Byelorussian Гаспар-Гюстав Кориолис Bulgarian Gaspard-Gustave de Coriolis Czech Gaspard-Gustave Coriolis Danish Gaspard Gustave de Coriolis German Γκασπάρ-Γκυστάβ ντε Κοριόλις Greek Gaspard-Gustave de Coriolis English
 (1841)  | |
| Nom original | (fr) Gaspard-Gustave de Coriolis (fr) Gaspard-Gustave Coriolis |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 maig 1792 París |
| Mort | 19 setembre 1843 (51 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 12 |
| Dades personals | |
| Formació | École des ponts ParisTech (1810–1811) École Polytechnique (1808–1810) |
| Es coneix per | Efecte Coriolis |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i mecànica |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | professor d'universitat (1817–), enginyer, enginyer civil, físic, matemàtic |
| Ocupador | École Polytechnique, director d'estudis (1839–1843) École des ponts ParisTech (1831–1838) École Centrale de Paris (1829–) École Polytechnique (1817–) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
 | |
Gaspard Gustave de Coriolis (francès: Gaspard-Gustave de Coriolis) (París, 21 de maig de 1792 - París, 19 de setembre de 1843)[1] va ser un físic francès conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleració, força o efecte de Coriolis.[2]
Estudià a l'escola politècnica de França i es convertí en enginyer de ponts i camins, a partir de 1816 va ser professor de l'École Polytechnique, i a partir de 1829 professor de mecànica i anàlisi geomètrica a l'Escola central d'Art i Manufactures de París.
A més d'estudiar i descriure els sistemes inercials i determinar la força que porta el seu nom, contribuí decisivament a l'establiment d'una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació concreta a les expressions dels termes com treball i força viva.
- ↑ Asimov, Isaac. «Coriolis, Gaspard de». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 271. ISBN 8429270043.
- ↑ Amir D. Aczel. Pendulum: Léon Foucault and the triumph of science. Simon and Schuster, 19 agost 2003, p. 130–. ISBN 978-0-7434-6478-9 [Consulta: 30 novembre 2011].